Pazos en Tikiland
Oli sobre tela
75 × 75 cm

La obra de Charris ha estat vinculada des de sempre a la idea del viatge. Ja sigui als seus cicles sobre territoris llunyans –Àfrica, Lapònia, l’ Amèrica de Hopper o la Bèlgica de Spilliaert–  com a les visions de la seva quotidianitat.. La seva mirada és la d’un viatger que avança per la història i pel present amb l’ànim disposat a la sorpresa, unint punts de vista de vegades impossibles, combinant imatges i conceptes fins a entonar una cançó estranya i a la vegada familiar.

A través d’una figuració de línia clara, hereva de multitud de referències pictòriques, el pintor dóna forma a imatges concebudes com un collage de fonts i de continguts de vegades contraposats, on la narrativitat apareix de vegades subtilment i altres de vegades molt més explícita.

La seva nova sèrie “Los mares del Tiki” l’ha portat ara a les illes i platges solejades del Pacífic –Hawaii, la Polinèsia francesa, Nova Zelanda– però també a aquesta altra imatge darrera del mirall del Paradís, que va ser la cultura Tiki, que des d’ Amèrica es va estendre després de la segona Guerra Mundial per tot Occident, escampant-se en forma de bars tropicals i motels de remota inspiració illenca que, barrejat amb el moviment modern (i de vegades oposant-s’hi) va servir un cocktail de primitivisme, kitsch, optimisme i eròtica, a un món devastat per la foscor.

A l’ imaginari occidental, els mar del sud estan units a la idea del Edèn, una nova Arcàdia, un lloc on els seus habitants viuen una vida senzilla en comunió amb la naturalesa. Des de Melville a Stevenson, de Jack London a Gauguin, del Tabú de Murnau al musical “Al sur del Pacífico” o les pel·lícules de l’ Elvis Presley, aquelles illes llunyanes han anat creant un objecte de desig entorn a la fuga de la civilització i de les complicacions de la vida moderna. Un miratge d’oci i sensualitat que té la seva versió més domèstica en la idea de la platja, que ha estat abundosament explotada per la indústria del turisme de masses.

En aquesta exposició conviuen allò purament real amb els conceptes aportats per la iconografia d’allò paradisíac, l’autèntic amb el fals, l’ exòtic amb el quotidià, i conviuen en imatges que segueixen presentant aquesta multiplicitat de capes i de significats que són marca de la casa, on s’hi colen l’actualitat, la reflexió, la ironia, embolcallat per la llum i per l’esperit de la pintura.

Les obres formaran part del llibre  –“Los mares del Tiki”– actualment en preparació, amb textos de Sema D’Acosta, Eloy Fernández Porta, Juan Manuel Bonet i el propi autor.

 Ángel Mateo Charris (Cartagena, 1962) és un artista consolidat amb una trajectòria que l’ha portat a exposar a galeries, fires i museus de tot el món. La seva obra consta a col·leccions d’art contemporani tant rellevants com: Museo de Arte Contemporáneo Reina Sofía (MNCARS), Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM), Fundación BBVA, Fundación Coca-Cola, Museo de Arte Contemporáneo Gas Natural Fenosa, Colección Fundación Bancaja, Col·lecció La Caixa, Museo Artium (Vitoria),  Museo Patio Herreriano (Valladolid), Col·lecció Banc de Sabadell, Centro de Arte contemporáneo de Burgos (CAB) entre d’altres.

Bora Bora II
Oli sobre tela
50 × 61,5 cm
Turistas
Oli sobre tela
75 × 150 cm
Dieselpunk
Oli sobre tela
75 × 75 cm
Aeropuerto
Oli sobre tela
65 × 100 cm