Quality check
2017
Oli sobre tela
117 × 90 cm

No era el sol

 

A vegades és suficient afegir quelcom a una imatge per tal que el que veiem com un paisatge esdevingui un escenari i no en la representació de la il·lusió de qui ho està contemplant. De manera que quan parlem d’escala davant d’un paisatge seria com parlar de la distància que separa l’espectador de la imatge. I parlar de la distància entre qui mira i allò que veu seria parlar d’intromissió en un relat interminable.

La pintura no té fi. I, d’altra banda, convida a apropar-se.

Diu Marco Noris que, per ell, la pintura – en especial, la pintura a l’oli – és el llenguatge que millor li permet intimar amb allò emocional sense deixar de banda allò intel·lectual. També diu que és el llenguatge que, gràcies als seus codis visuals tradicionals, li permet penetrar dins la consciència de l’espectador fent-li bascular entre el presagi i el dol. Una distorsió temporal – segueix dient – poblada d’escenaris post-apocalíptics, ruïnes del passat, anuncis de desastres futurs i memòries de tragèdies que es confonen i entrellacen conformant una sort de genealogia de la catàstrofe. Un estudi de l’esdevenir humà que, lluny de celebracions i lamentacions nostàlgiques, ens parla d’aquest camí íntim i col·lectiu d’acceptació i expiació en el centre del qual sempre es troba qui domina el seu propi destí: l’espectador. Sol. Davant de la mortalitat.

O com el defineix Noris: el triomf de la derrota.

Centrada en el desig d’insinuar i no tant en el de descriure el que, a ulls de qui contempla, s’erigeix com un exercici d’introspecció entorn a arguments tan amplis, sentits i reflexius com la memòria, l’oblit, l’absència i l’espera, l’obra de Noris és una sort de bàlsam que, invocant una més que necessària suspensió del temps, permet que tot passi perquè en ella tot s’eternitza, s’allarga, espera i deixa. Es tracta d’una decisió que, ubicant al marge de l’enrenou i el soroll a qui se situa davant la seva obra, permet connectar amb aquesta part de l’ésser que es pregunta què hi ha darrere de l’estreta realitat que veiem perquè sap que és darrere del que ens encega on realment hauríem d’indagar.

I és que més enllà del vel que impedeix la visió es pot trobar la raó per la que tots estem aquí.

L’exposició que, amb el títol No era el sol, reuneix bona part de la producció de Noris desenvolupada entorn a la desaparició a les fosses comunes, la crueltat de les fronteres, la guerra civil, l’exili i el desarrelament, així com a qüestions de contingut mediambiental – en tant que metàfores de les nostres ruïnes material i moral – o a lectures de caire més introspectiu com primer i ineludible pas fins a l’acceptació de la negació i l’ombra per fer front a l’escalada tecnològica, l’excés de consum i l’entreteniment que a tots ens encega, és una sort d’embornal conceptual concebut no tant per acabar amb l’espècie humana sinó per a demostrar que després del que semblava que era el sol no venia la nit del descans sinó el desig de trobar una llum al marge de la impaciència. És a dir, al marge de nosaltres mateixos. És per això que, més que un viatge fins a l’exterior i a través de territoris pels que tot està construït, el que proposa Noris és un viatge cap a l’interior de cadascú pel camí de les seves pinzellades a l’oli, la superfície d’unes teles, les capes i capes de cartró reaprofitat, les dimensions d’un quadre i els passos que hauríem de seguir per enlairar-nos d’aquest maleït món, recuperar l’essència de l’ésser humà, prendre consciència de la nostra identitat, revitalitzar els nostres valors i veure-ho tot des de la distància que permet entendre la pintura, la seva pintura, també com una qüestió d’escala.

 

Frederic Montornés

Febrer 2017

Ella
2017
Oli sobre tela
130 × 100 cm
El triomf de la derrota
2017
Oli sobre tela
100 × 100 cm
Alfacar, Granada
2017
Oli sobre tela
100 × 130 cm
Platja de la Mediterrània
2016
Oli sobre tela
33 × 60 cm
Com una película
2016
Oli sobre tela
80 × 100 cm
Rivesaltes
2016
Oli sobre tela
70 × 100 cm
El refugi abandonat de Lúa
2016
Oli sobre tela
81 × 130 cm
Marina
2016
Oli sobre tela
89 × 146 cm
Paisatge amb bossa
2015
Oli sobre tela
25 × 25 cm
Passos fronterers de l'exili: Coll de Malrem
2014
Oli sobre tela
90 × 146 cm
Maremortum I
2016
Oli sobre tela
100 × 100 cm
Fugida (Horitzó III)
2017
Oli sobre tela
50 × 70 cm
Fugida (Horitzó IV)
2017
Oli sobre tela
70 × 50 cm
Amb fum
2016
Oli sobre tela
100 × 100 cm
Crack
2017
Oli sobre tela
150 × 120 cm
Sobre el mar de núvols
2017
Oli sobre tela
150 × 120 cm
Maremortum III
2016-17
Oli sobre tela
163 × 163 cm
La ruïna i l'ombra IV
2016
Oli sobre tela
65 × 92 cm
Encallat
2016
Oli sobre tela
60 × 92 cm
Allá donde las playas rotas nos muestran el cielo
2017
Oli sobre tela
145 × 180 cm
(In)refugi
2016
Oli sobre tela
60 × 81 cm
Camp
2015
Oli sobre tela
100 × 100 cm
Caigut i creients
2015
Oli sobre tela
38 × 61 cm
Fugida VIII
2015
Oli sobre tela
46 × 60 cm
Fins a la barbeta
2017
Oli sobre tela
100 × 70 cm