Natura morta 73
Fotografia giclée
40 × 30 cm

La mostra que presentem, és el nostre particular homenatge a l’estimat i desaparegut fotògraf Toni Catany artista de la galeria. Es tracta d’una exposició que pretén donar visibilitat a una temàtica recurrent durant la seva llarga trajectòria artística: les flors, un motiu que l’artista va desenvolupar des de principis dels anys 70 i especialment 80, moment on va crear imatges que avui dia són una empremta emblemàtica de l’artista i que evolucionen des d’un caire gairebé “barroc” fins a les composicions enormement subtils i poètiques de la darrera exposició que l’artista va realitzar, “Altars profans”, presentada el 2013 a la galeria Trama. La mostra que presentem enguany pretén mostrar la gran quantitat de matisos que l’artista va saber desenvolupar referits a aquesta temàtica.

Com apunten els comissaris de la mostra Antoni Garau i Alain D’Hooghe referint-se a les flors de Catany: “Des dels seus primers calotips als anys 70 fins a les seves darreres peces, les flors s’imposen com un vocabulari idíl·lic; com un segell que identifica l’artista mallorquí, com a còmplice del fotògraf”

A més, la mostra es complementa amb les obres de dos fotògrafs que el mateix Catany admirava: Frazier King i Carla van de Puttelaar, que també treballen freqüentment el tema de les flors. Es tracta per tant d’un diàleg entre tres artistes sobre un mateix tema.. Com s’aprecia a la mostra, totes les fotografies parlen d’un mateix, dels sentiments més profunds, de la vida i de la mort i probablement aquest és el nexe que tenen en comú els tres fotògrafs.

 

Carla van de Puttelaar (Països baixos, 1967) És diplomada per l’Acadèmia Gerrit Rietveld i va rebre el premi de Roma l’any 2002. Viu i treballa a Àmsterdam i està considerada com una de les representants essencials de la fotografia contemporània dels Països Baixos. Exposa regularment a tota Eurpoa i Estats Units, tant a galeries com a museus i el seu treball ha estat objecte de diverses publicacions. De Puttelaar és coneguda sobretot pels seus retrats i nus, fragments de cos femení expressament diàfans, i ha ampliat la seva obra amb la temàtica floral, principalment amb roses i tulipes, que tracta de la mateixa manera que les models humanes ; les presenta soles, davant d’un fons negre i sota una llum del nord que caracteritza la pintura holandesa de Rembrandt i Vermeer. Fotografiant aquestes flors just abans que es panseixin, revela a la vegada la seva fragilitat, la seva sensualitat madura i la seva exhuberància. Les seves obres són un cant a la bellesa singular i també paradoxament a la pell i a la carn.

 

Frazier King (Virginia, EUA, 1947) És un fotògraf amateur i autodidacta, que viu i treballa a Houston (Texas) on treballa com a advocat. A més, dedica la major part del seu temps lliure a l’estudi i cura de les orquídies, motiu pel qual la seva obra fotogràfica està basada en el retrat d’aquestes flors. A força d’observar aquestes flors i d’analitzar el seu desenvolupament, les considera com a individus únics. Per tal de magnificar la seva particular bellesa, l’artista no dubta a velar els negatius per tal d’augmentar l’ambigüitat de les composicions i fugir d’imatges massa descriptives. La seva obra ha estat exposada en nombroses ocasions durant els anys 90 i forma part de col·leccions com: Museu de Belles Arts de Houston, George Eastman House (Rochester) o la Biblioteca Nacional de França (Paris).

 

Toni Catany (1942 – 2013)  Autodidacta. Viu i treballa a Barcelona des de l’any 1960 fins a la seva mort. Des de la seva primera exposició, el 1965, realitza més d’un centenar d’individuals arreu del món. Mostrà sempre, a més, un interès particular a veure recollida la seva obra en diversos llibres, que obtenen nombrosos guardons: Natures Mortes (1987), premi al millor llibre fotogràfic a l’edició de la Primavera Fotogràfica de Barcelona de 1988; La meva Mediterrània (1991), premi del llibre als Rencontres Internationales de la Photographie d’Arles, i guardonat per la Generalitat de Catalunya com a millor llibre il·lustrat de l’any; Somniar déus (1993), Obscura memòria (1994), Fotografies (1997), premi dels Editors Europeus i premi del llibre català concedit per la Generalitat de Catalunya, Venessia (2006), Visions del Tirant lo Blanc (2007), Altars profans (2013) i, pòstumament, Toni Catany. Ceràmiques de Miquel Barcelò Barceló (2015).

L’any 2000 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) exposa una antologia de la seva obra, Toni Catany, l’artista en el seu paradís.  El 1991, el Ministeri de Cultura de França el nomena Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres. L’any 2001 la Generalitat li atorga el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, i el Ministeri de Cultura, el Premio Nacional de Fotografía. L’any 2003 rep el premi Ramon Llull de les Arts que li concedeix el Govern de les Illes Balears, i el 2015 és declarat Fill il·lustre de la ciutat de Llucmajor..

A partir de l’any 2005, aproximadament, s’inicia el procés per a la materialització del que serà, als darrers anys de la seva vida, el gran projecte de l’artista, la seva voluntat: la creació de la Fundació Toni Catany, a Llucmajor. Mentre treballa amb els seus col·laboradors en la futura Fundació, continua sent, tanmateix, un creador incansable.

Natura morta 76
Fotografia giclée
40 × 30 cm
Natura morta 23
Fotografia giclée
40 × 30 cm
Natura morta 186
Fotografia giclée
40 × 30 cm